Aplec de Sant Iscle
De totes les tradicions de la ciutat, l'Aplec de Sant Iscle, que se celebra el tercer diumenge de novembre a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, és de les mes antigues i sens dubte, la més emblemàtica.

Des de temps enrera pel dia de Sant Iscle es feia la misa cantada per l'Eschola Cantorum a l'ermita, on hi assitía el consistori i quatre arreplegats mès.
Per l'any 1945 es decidiren quedar-se a dinar unes quantes families amb els de l'Eschola Cantorum i el proper any ja s'en hi afegiren mès i fou així com, un any es començà fent una arroçada i el següent era carn a la brassa, etc...
A l'any 1948 es contractà a la Cobla Molins per tal de que amenitzes la missa i a la tarda, havent dinat, tocaba tres peces a l'era de Cal Fermí, un xic mès amut de l'ermita.
Hi assistiren una colla de dones del barri d'Horta de Barcelona que anaven acompanyades per un home que es veu que n'era sereno d'ofici. Demanà a la cobla si tenien les particeles de la sardana "el sereno", d'en Josep Coll, i com que la duien, la van tocar. L'any següent tornaren a l'Aplec i altre cop s'interpretà la mateixa sardana, i aixì fins avui, que tot i que fa temps que d'el sereno d'Horta no en sabem res, la sardana es segueix interpretant.
Amb el pas del temps s'han anat afegint altres costums a la festa, com la benedicció dels pans, i darrerament la representació del ball de la Moixiganga, que precedeix a l'ofici religiós. En acabar l'ofici s'ofereix als assistents la ballada de sardanes.
La trobada es celebraba el dia del sant patró, el 17 de novembre; però com que no es un dia laboralment festiu, en els darrers anys la festa s'ha traslladat al següent diumenge per tal de facilitar a tothom l'assistència a l'Aplec.
Ja de bon matí centenars de ciutadans i ciutadanes enfilen el camí de Can Catà fins a l'esplanada de Sant Iscle, on es practiquen jocs, sardanes, castells, música i s'encenen els focs per al dinar. No falta la missa amb el ja tradicional ball de la Moixiganga i el repartiment de pans beneïts.
Per l'Aplec es pot trobar bona taula, un bon vi i sobretot, un grapat de bons amics que fan de la diada un fet inoblidable que fan esperar amb neguit la propera trobada.